RECUPERAR EL PATRIMONI
VALENCIÀ DE LA GUERRA CIVIL: UNA OPORTUNITAT IRRENUNCIABLE
El patrimoni
valencià de la Guerra Civil es troba en un estat de gran fragilitat. En 2004,
el Consell Valencia de Cultura va informar sobre l’estat del patrimoni material i immaterial de la Guerra
Civil (1936-1939) i va fer una crida a la seua recuperació i posada en valor
amb la prescripció del seu ús com a monument per a la pau. Prompte farà 10 anys
d’aquesta declaració que va situar el punt de partida del retrobament dels
valencians amb el seu passat. És un passat compartit, de tots, que hem de
recuperar amb perspectiva de futur. En 2007, les Corts Valencianes es van
pronunciar en el mateix sentit per mitjà d’una proposició no de llei sobre la
regularització dels mecanismes de salvaguarda dels refugis, edificis militars i
resta d’immobles de la República i la Guerra Civil.
La Universitat
de València, per mitjà de la seua Facultat de Geografia i Història, en 2008 va
realitzar un informe concret i exhaustiu sobre la necessitat de protegir i
posar en valor la línia Puig-Los Carasoles amb la categoria de BIC (Bé
d’Interés Cultural), i hi concloïa amb l’existència de proves documentals
suficients que justificarien tant la declaració de Bé d’Interés
Cultural, com la seua adequada conservació i posada en valor patrimonial.
Nombrosos
ajuntaments han realitzat un esforç important per inventariar, catalogar,
documentar i posar en valor tals restes. La Federació Valenciana de Municipis i
Províncies va desenvolupar un projecte de recuperació d’aquest patrimoni a
l’empara del projecte europeu cultural 2000 que va finalitzar amb un congrés en
2009. Es va tractar de conciliar els valencians, a tots, amb el seu propi
passat, amb les restes d’una part de la història que no pot ser oblidada ni
negada, com si es tractara d’un forat negre, atés que els forats negres no
existeixen en la història.
Des d’un punt de
vista social, cultural i turístic, per tant, de foment de l’ocupació, aquest
patrimoni és un plus més. És un valor que no hauríem de deixar passar sobretot
en aquests temps en què no sobren les oportunitats.
A pesar del
llarg desenvolupament dels projectes i de les actuacions des de les
institucions esmentades i dels moviments
socials, aquest patrimoni queda en part desconegut, si no oblidat, per un sector important de la nostra societat.
Enguany
commemorem el 75é aniversari de la Batalla de Llevant o de la Defensa de
València, un episodi que va succeir en 1938 i que va significar un dels moments
més importants dins de les etapes de la Guerra Civil espanyola. Desconeguda en
molts aspectes per una gran majoria de la població, aquesta batalla no ha estat
reconeguda suficientment per la historiografia fins a l’actualitat. No obstant
això, hui hi ha un gran interés dels investigadors pels fets de la batalla; de
la seua importància ens parlen la quantitat d’elements participants, així com
la munió de restes escampades al llarg de tot el territori valencià;
pràcticament no hi ha cap municipi sense un refugi, un búnquer, un aeròdrom,
una trinxera o un hospital de sang.
Diverses
organitzacions ciutadanes realitzen enguany una sèrie d’exposicions,
conferències, eixides als llocs de la batalla que han tingut un notable
seguiment, la qual cosa demostra l’interés general i la viabilitat del seu
desenvolupament amb fins socials, culturals o de qualsevol altre tipus.
Les
organitzacions i les persones signatàries volem fer una aposta ferma pel
reconeixement d’aquest patrimoni com a cloenda d’aquest 75é aniversari. Per
això fem una crida a les institucions valencianes i partits polítics per a
elevar una proposta concreta de salvaguarda de les línies defensives
valencianes de 1938 com a Lloc Històric o Bé d’Interés Cultural, a l’empara de
la Llei Valenciana de Patrimoni Cultural.
Fem aquesta
crida per la defensa d’aquest patrimoni i demanem un gest i compromís concret
per part de les administracions. En concret, plantegem la salvaguarda dels
elements pertanyents a la Línia de Defensa Immediata a València o Puig-Los
Carasoles que es troben amenaçats per l’ampliació de la carretera CV-347 entre
Manises i Riba-Roja. Els búnquers i les trinxeres que es conserven són
perfectament compatibles amb la realització de les obres. Es pot mantindre la
seua visibilitat i aprofitar l’ocasió per a integrar-los en el projecte, amb un
equilibri raonable i raonat entre el desenvolupament urbanístic i la
conservació del patrimoni. Estem convençuts que es tracta no d’un problema,
sinó de l’oportunitat de fer visible per a tots els valencians i valencianes
que hi ha voluntat per part de l’administració i els partits polítics de
comprometre’s amb una proposta de futur com és conservar i posar en valor el
patrimoni valencià de la Guerra Civil, 75 anys després del seu origen.
En conclusió,
les organitzacions i persones que avalen aquest document reclamen:
1. La
paralització immediata del soterrament del tram de trinxera i búnquer situat en
la carretera CV-347 i la desviació de la via de servei per fer-la compatible
amb les restes esmentades.
2. L’inici d’un
procés més ampli de recuperació de tot el patrimoni de la Guerra Civil a la
Comunitat Valenciana, a l’empara del que han subscrit de manera reiterada les
organitzacions socials, el Consell Valencià de Cultura, la Universitat de
València, les Corts Valencianes i la Conselleria competent en Patrimoni.
Desembre 2013
A aquest
manifest s’adhereixen:
Acció
pel patrimoni valencià, Associació
Societat i Progrés, Centre d'Estudis de l'Horta Nord, Comissió de la
Veritat, Frente de Viver, Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de
Castelló, Grup d'Investigadors de la Batalla de Llevant, Muntanyes de la
Guerra, Coordinadora en defensa de los Bosques del Turia, Plataforma San
Antonio de Benagéber i Societat Amics de la Serra d'Espadà.
Mes informació:
