Un estudi alerta de l'elevada contaminació lumínica del Parc Natural del Túria
La Universitat de València adverteix de l’elevada
contaminació lumínica al Parc Natural del Túria, alhora que al seu
entorn, i proposa mesures de control. Els investigadors Enric Marco i
Ángel Morales han realitzat un complet estudi sobre aquest espai
protegit i la seua rodalia i han conclós que la pol•lució per excés de
llum és molt més alta del nivell aconsellable, és a dir, dels llindars
per a la protecció de la biodiversitat i l’observació del cel nocturn.
Els resultats de l’estudi es van presentar la setmana pasada al IV
Simposi Internacional de Parcs amb Cel Fosc celebrat al Parc Astronòmic
del Montsec, a Catalunya, el qual va tractar aquest problema tant
d’Europa com d’Amèrica del Nord.
Enric Marco, del departament d’Astronomia i Astrofísica, i Ángel
Morales, del de Química Analítica, a més de representant de les
universitats públiques de València en la Junta Rectora del Parc Natural
del Túria, i president de la Coordinadora en defensa dels Boscos del
Túria, destaquen que els punts de màxima contaminació lumínica són els
poliesportius públics (Paterna, Manises, Riba-roja) i privats
(urbanització Lliri Groc); els centres educatius (C.P. Camp del Túria de
Riba-roja, institut pròxim al riu a Manises); monuments (pont de
Vilamarxant, pont de Riba-roja i, sobretot, l’església de Riba-roja);
infraestructures com ara l’aeroport de Manises, la planta
potabilitzadora d’aigües, les centrals elèctriques de l’Eliana i
Vilamarxant i les zones industrials i serveis de l’autovia A3 i de la
pista d’Ademús; i les rotondes com és el cas de la d’entrada a Riba-roja
des de Loriguilla.
La zona més pròxima d’aquest espai protegit a la ciutat de València
pateix especialment una il·luminació excessiva, mentre que hi ha altres
llocs crítics dins del parc, com són l’Assut de la Séquia de Montcada,
la depuradora d’aigües residuals Camp de Túria 2, els ponts que
travessen el riu a Riba-roja i Manises/Paterna i la part d’un camí
agrícola en Masia de Traver. “Tots aquests punts brillants es poden
veure, fins i tot, en una fotografia obtinguda des de l’Estació Espacial
Internacional el febrer passat per l’astronauta italià Nespoli”,
explica Marco.
Per la seua banda, el fons del cel al bosc de la Vallesa és 22
vegades més lluminós que la muntanya del Montsec on es va dur a terme el
congrés, una de les zones més fosques de Catalunya. De la mateixa
manera, l’espai més fosc del Parc Natural del Túria, el bosc de la Pea, a
Vilamarxant, és 3,8 vegades més brillant que el Montsec.
La contaminació lumínica és un fenomen causat per l’enllumenat que
envia llum cap al cel. La pols atmosfèrica i els núvols retornen part
d’aquesta llum excessiva cap a terra i, en conseqüència, el cel es fa
brillant i les estrelles queden invisibles. Des de fa més d’un any, la
Universitat de València està estudiant el Parc Natural del Túria,
declarat en 2007 per la Generalitat Valenciana, i el seu entorn per a
identificar les fonts de contaminació lumínica però, a més, des de fa
uns mesos s’han desenvolupat diverses campanyes de mesura de la
brillantor del cel. Per a aquest propòsit s’utilitza un instrument
portàtil estàndar de mesura de contaminació lumínica (SQM-L) que permet
obtenir dades ràpides i homologables. “Per a la realització de les
mesures nocturnes de la lluminositat dins del Parc hem comptat amb
l’ajut i col·laboració de l’Oficina Tècnica del Parc Natural del Túria,
de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, alhora
que hem d’agrair el permís de l’Ajuntament de Paterna per a la
utilització de la torre de vigilància del bosc de la Vallesa”, comenta
Morales.
CONTROL DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC
Els experts de la Universitat de València recomanen a les autoritats la incorporació d’enllumenats que no llancen llum amb un angle major de 0º, és a dir, per damunt de la línia de l’horitzó, com també el control de la llum excessiva, i també el consum energètic, de vies urbanes i interurbanes, monuments, centres esportius i escolars, infraestructures, etc. De fet, “els científics reunits al Montsec van instar als governs a apagar els llums monumentals entre la mitjanit i l’eixida del Sol. En alguns països les tanquen a les deu de la nit.”, apunta Morales.
Els experts de la Universitat de València recomanen a les autoritats la incorporació d’enllumenats que no llancen llum amb un angle major de 0º, és a dir, per damunt de la línia de l’horitzó, com també el control de la llum excessiva, i també el consum energètic, de vies urbanes i interurbanes, monuments, centres esportius i escolars, infraestructures, etc. De fet, “els científics reunits al Montsec van instar als governs a apagar els llums monumentals entre la mitjanit i l’eixida del Sol. En alguns països les tanquen a les deu de la nit.”, apunta Morales.
D’altra banda, els especialistes consideren que, en cap cas, s’ha
d’utilitzar llum blanca o blava. Segons Ángel Morales: “És un gran
atraient d’insectes i modifica el comportament de tota la cadena
tròfica. A més, aquests llums suprimeixen la producció de melatonina,
hormona que es troba en tots els organismes vius, la concentració de la
qual varia amb el cicle dia/nit. La seua síntesi a la glàndula pineal és
molt sensible a canvis en la il·luminació ambiental nocturna i el seu
dèficit pot produir efectes psíquics com ara insomni i depressió”.
Quant al tipus de llum, els científics aposten per aquella més càlida
(groga o taronja) front a la blanca i blava, més freda. Per aquest
motiu, van mostrar la seua preocupació davant la proliferació
d’il·luminació per LEDs, la qual és habitualment blanca i blava. El
departament d'Astronomia i Astrofísica ja va alertar sobre la degradació
del Parc del Túria, amb 4.692 hectàrees repartides entre les comarques
de l’Horta, el Camp de Túria i els Serrans, la passada tardor en un
informe presentat a la Junta Rectora de l’espai protegit sobre les
causes i els efectes de la contaminació lumínica del cel nocturn del
parc natural. Ara, l’estudi es troba reforçat per la identificació de
tots els punts de llum principals de contaminació, amb un gran nombre de
mesures i avança les possibles solucions al gran problema ambiental. La
Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València va
presentar també un altre informe on especificava els efectes d’una
il•luminació excesiva sobre la fauna i flora del parc natural.
